Adaptat del treball Filosofia visual a l’institut: L’assoliment de competències interpersonal en l’àmbit de cultura i valors
que va mèreixer el 40è premi de Filosofia Arnau de Vilanova
Les tres dimensions —la crítica, la creativa i la curosa— del pensament que Matthew Lipman postula en la segona edició de Thinking in Education (2003) són d’especial rellevància per al desplegament i execució del seu projecte Philosophy for Children. Aquest pensament multidimensional —que és conscient de la seva pròpia fal·libilitat, obert a la crítica de l’altre però qüestionador, i, finalment, gens dogmàtic— és el que cal dur a l’aula:
Les tècniques pedagògiques que busquen practicar el pensament crític però deixen de banda el creatiu i el curós haurien d’excloure’s a si mateixes. Una aula hauria de ser una comunitat d’investigació que faciliti el pensament creatiu i el curós. No hauria de ser només una fàbrica de producció d’operacions intel·lectuals totalment indiferents, o gairebé hostils, a la consideració, el respecte i l’afecte que els membres del grup poden tenir entre ells o cap a les preguntes que estudien.
Matthew Lipman, Thinking in education (2003)
El pensament multidimensional de Lipman també trenca amb el binomi que fracciona allò emocional d’allò cognitiu, perquè en aquesta modalitat del pensament hi ha un equilibri entre allò cognitiu i allò afectiu, tal com en breu exposarem.
Vegem, ara ja, les característiques i explicacions de cadascuna de les dimensions que Lipman va postular.
Dimensió crítica
Aquesta dimensió analitza i avalua actituds i situacions que impliquen un examen o bé positiu o bé negatiu. En definitiva, mostra què és raonable i què no ho és. És una dimensió del pensament que treballa amb arguments i que arriba a conclusions sòlides. Genera bons judicis, que estan basats en raons també sòlides. Per concloure dir que és autocorrectiu en el sentit que li explica Irene de Puig que «l’error no és punible, sinó el punt de partida». Segons C.S. Peirce, la principal característica de la recerca és el seu caràcter autocorrectiu, que permet detectar febleses i rectificar els errors procedimentals. A banda d’això, també reconeix les circumstàncies o condicions regulars o irregulars, típiques o atípiques, perquè és sensible al context.
Dimensió creativa
La dimensió creativa és l’encarregada d’explorar la imaginació, les qüestions de «què passaria si… ?». El pensament creatiu és enginyós perquè s’executa amb el recursos de què disposem; flexible, perquè s’expandeix; i intuïtiu, perquè arriba a conclusions amb evidències mínimes. A part, genera noves idees i té una preferència per la complexitat. Les seves característiques són la fluïdesa, que és la capacitat de produir idees distintes sobre un mateix assumpte; associar idees i plantejar mons possibles; la flexibilitat, que és la capacitat de formes diverses un mateix estímul; i l’originalitat, que és veure les coses de manera nova i útil, com a resposta inusual.
Dimensió curosa
Abans de la VI Conferència Internacional sobre Pensament, celebrada a Boston el 1994, Lipman només parlava del pensament crític i del pensament curós, en bona mesura com a trencament d’una concepció massa restrictiva, massa cognitiva, del pensament. A partir d’aquest moment en el P4C s’incorpora l’ètica de la cura proposada per la psicòloga nord-americana Carol Gilligan.
El pensament curós implica l’empatia i el despertar de la sensibilitat. També possibilita el diàleg entre subjectes d’igual consideració (moral). Entre les característiques d’aquesta dimensió, hi figuren el pensament apreciatiu que té a veure amb ser respectuós i ponderar les paraules i els actes. També trobem el pensament actiu, educar el pensament actiu; no merament el contemplatiu de manera que les conductes i les accions siguin conscients i compromeses, i el pensament afectiu que cuida, cura i conserva. I, per últim, el pensament empàtic que ens trasllada en un exercici imaginatiu al lloc de l’altre i que implica reconèixer, comprendre i apreciar els sentiments dels altres.
Conclusions sobre el pensament multidimensional
És recorrent la crítica de Lipman a l’escola com a anihiladora de la fantasia i propiciadora d’un pensament únic. De fet, és per això està tant interessat en no adoctrinar, en què el docent no opini, en què aconseguim obrir-li, a l’alumnat, nous horitzons, i també en el desenvolupament del pensament creatiu, atès que a vegades la immoralitat no és res més que manca d’imaginació a l’hora d’actuar.
Per altra banda, Lipman també s’adona del paper bastant menystingut de les emocions en la història de la filosofia i la pedagogia; tant en els actes de pensament i com també en l’educació. Per això incorpora el pensament curós, el pensar en els altres, com a trencament de dicotomia entre allò afectiu i allò cognitiu.
Així, els objectius de la comunitat de recerca, segons Lipman, són:
- Aconseguir que l’alumnat sigui raonable i assoleixi autonomia de pensament i d’acció: pensament crític.
- Aconseguir que l’alumnat trobi alternatives, noves solucions a nous problemes: pensament creatiu.
- Aconseguir que l’alumnat tingui cura, en la forma i en el fons, de les seves intervencions: pensament curós.
Com que des de la filosofia el pensament crític sempre ha estat el més justificat, no m’estendré en aquest punt perquè qui ho vulgui pot cercar molt informació sobre el tema. Sobre el pensament curós, dir que algunes ètiques —les no conseqüencialistes— han entès que aquest és el punt de partida de la nostra moralitat. I sobre el punt final, Lipman defensava que el pensament creatiu és aquell que ens ajuda a ser morals. Atès que a vegades actuem de manera no-moral perquè no hem estat capaços de ser prou creatius, de trobar la millor solució.
Bibliografia
- De Puig, I. (2012). Fer filosofia a l’escola. Vic: Eumo editorial.
- Gómez Pérez, M. (2016). «Introducción». Matthew Lipman. El lugar del pensamiento en la educación (9-12). Barcelona: Octaedro editorial.
- Lipman, M., Sharp. A.M i Oscanyan, F.S. (1991). Filosofia a l’escola. Vic: Eumo editorial.
- Nomen, J. (2016). El nen filòsof. Barcelona: Arpa editors.
2 comentaris
2 retroenllaços